L’autor posa sovint el dit en la nafra sobre qüestions com ara l’agressivitat i la violència en els centres educatius, el maltractament al professorat, l’anticultura de la que fan gala els alumnes més populars que alhora són els més brètols i que acaba convertint-se en el discurs dominant entre una gran majoria d’alumnes. També del racisme, la substitució lingüística, els retalls de l’administració… Sense oblidar-se del tot d’eixe punt d’esperança que atorguen al relat els bons estudiants i els bons professionals que a pesar de l’atmosfera imperant són capaços de tirar endavant el seu projecte de vida.