El dia en què ETA anuncia l’abandó de les armes, Bittori es dirigeix al cementeri per a explicar-li a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on van viure. Podrà conviure amb els qui la van assetjar abans i després de l’atemptat que va trastocar la seua vida i la de la seua família? Podrà saber qui va ser l’encaputxat que un dia plujós va matar al seu marit, quan tornava de la seua empresa de transports? Per més que arribe d’amagat, la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot de la seua veïna Miren, amiga íntima en un altre temps, i mare de Joxe Mari, un terrorista empresonat i sospitós dels pitjors temors de Bittori. Què va passar entre aqueixes dues dones? Què ha enverinat la vida dels seus fills i els seus marits tan units en el passat? Amb els seus esquinçaments dissimulats i les seues conviccions infrangibles, amb les seues ferides i les seues valenties, la història incandescent de les seues vides abans i després del cràter que va ser la mort del Txato, ens parla de la impossibilitat d’oblidar i de la necessitat de perdó en una comunitat trencada pel fanatisme polític.