A mig camí entre la memòria i la ficció, Pan negro gira entorn d’Andrés, un xic que creix en els anys més crus de la postguerra. Ell pertany al bàndol dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha sigut empresonat per «roig»; la seua mare s’ha vist obligada a treballar en la fàbrica i confia al seu fill a uns parents que viuen en el camp. A poc a poc es produeix un canvi substancial en Andrés, que de perdedor passa a sentir-se guanyador, en una metàfora del país que assimila la derrota i accepta, amb passivitat, una victòria que no és la seua.
Malgrat viure lluny dels seus pares, en un clima de por palpable, el temps en la masia està ple de sentiments i descobriments: el misteriós món dels adults, la intuïció darrere de les paraules dels majors, els primers passos en les sendes del sexe. És també un temps d’amistats valentes, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a l’aire lliure, de pa amb vi i sucre
de pa negre.
En temps difícils els sentiments s’encenen perquè no hi ha quasi res que perdre. L’amor, l’odi, la passió, el rancor, la venjança, la hipocresia, la humiliació… cobren força en la vida dels personatges d’aquesta obra magistral, en la qual Emili Teixidor recrea l’ambient rural de la Catalunya de postguerra en una llengua vivísima i amb un esplèndid domini de la tensió narrativa.