Gabriel duu una vida anònima, com correspon a un funcionari de l’Administració. Fa temps que va abandonar les inquietuds literàries i, ja en la trentena, s’adona que les relacions amb el sexe femení han estat –i continuen sent– poc satisfactòries. I, per damunt de tot, hi ha la figura del seu pare, a qui visita en la residència quan l’assalten els remordiments. Però el retrobament d’uns vells quaderns que va descobrir en la casa d’un familiar llunyà li canviaran la vida per complet. Gabriel considera que aquells papers, el diari d’un immigrant en el París dels anys seixanta, són un material perfecte per a redactar una novel·la. Aleshores no sap encara que la història que començarà a novel·lar li anirà descobrint unes veritats que no hauria imaginat mai.
L’hereu, Premi Novel·la Ciutat d’Alzira 2002, és una obra sobre l’excepcionalitat de la vida quotidiana i, alhora, un homenatge a aquella gent que, els anys cinquanta i seixanta, hagué de buscar-se la vida a Europa, fugint de la fam, cap a un món que els rebé com la gent que faria tot allò que els europeus nadius es negaven ja a fer.