Modiano ens convida, com en altres de les seues novel•les, a un intens viatge per un París espectral. La ciutat es configura com una geografia interior, feta de capes de temps que es confonen i entremesclen en aqueixa evocació i cerca del temps perdut que fa Jean, el protagonista de la novel•la, escriptor i tal vegada álter ego del propi Modiano. Jean reconstrueix en la seua escriptura els fragments de la seua joventut, en els anys seixanta, capturats en una llibreta negra; obri una bretxa en el temps i descriu el seu deriva per la ciutat recordada, segueix el rastre dels absents i intenta resoldre el misteri d’un passat ple d’interrogants. I traça una ruta, que oscil•la entre l’avui i l’ahir, seguint la pista d’una tèrbola història de tints policials –en la qual apareix un leitmotiv de l’univers “modianesc”, l’exploració del pútrid territori de l’Ocupació– però també el record de un vell amor.