Algú ha dit que la vida d’un escriptor novell està exempta d’emocions fortes? El cas és que els primers anys de Manel Joan i Arinyó al món de la ploma no van ser precisament allò que se’n diu “avorrits”. A la incipient incomprensió d’alguns membres de jurat va seguir l’apoteosi de guanyar, amb poemaris anticlericals, certàmens organitzats per parròquies i col·legis religiosos. A les seues presentacions eròtiques s’aplegaven des de pertorbats de tota mena fins a deesses de bellesa que li feien proposicions deshonestes.
Dels deu o dotze editors que ha conegut, l’autor també conta alguna anècdota “sucosa”, així com fa palesa l’admiració per alguns grans escriptors que tractà per aquella època i que ja ens han deixat: Fuster, Estellés, Pedrolo, Pere Quart, Martí i Pol, Maria Aurèlia Capmany, Damià Huguet…