La nit de la lluna nova de Safar de l’any 635, la família de Jaume –de pare cristià i mare mora– abandona les terres de l’Ebre fugint de la intolerància religiosa. Aquella nit, a cau d’orella, la mare li jura que a València, territori encara musulmà, trobaran la felicitat. Tanmateix, poc després, les circumstàncies els obliguen a separar-se i Jaume ha de començar a treballar com a criat d’una família acomodada encarregant-se de les tasques que feia el fill abans de patir un accident greu. Allà coneixerà la força de l’amistat amb el seu amo, però també la de l’amor amb una jove que no pot correspondre-li perquè ja té el matrimoni aparaulat. Ara bé, l’arribada dels conqueridors canviarà les coses de marera inesperada.