Un vell criminal de guerra viu amb la seua filla, que es debat entre la repulsió i el deure atendre-ho. L’home està convençut que l’únic crim del soldat és la derrota i que la victòria ho justifica tot. Ella no li ha preguntat mai gens, no vol saber gens. Creu que els actes del seu pare no poden ser exculpats ni per cap circumstància ni de moment històric. Una nit del final de l’estiu, en una fonda es troben, casualment, amb un escriptor expert en literatura jiddisch. Els tres comparteixen una mateixa soledat, i també temors i obsessions semblants que es palesen sense que calga parlar. Per a cadascú, els altres representen la manifestació d’un anhel, la certesa d’una sospita o un record d’infantesa. Però un fet inesperat fa que el cercle es tanque, almenys en part. Perquè per a la Càbala, l’última paraula és venjança.
Un relat que entrecreua diferents fils que es mouen entre el passat i el present amb la destresa d’un mestre de les lletres contemporànies.