Diuen que els amics són com nostra segona família i, en el meu cas, és un fet molt real. Max, Nancy, Patricia i Peter són una part essencial de la meua vida. Pot ser que els sentiu dir que sóc alguna cosa eixelebrada, sexy, imponent i molt descarada, però no us cregueu ni la meitat, són bastant exagerats. La veritat és que tinc una vida social i laboral envejables però, si parlem de la sentimental, és un complet caos perquè m’encanta jugar i açò comporta certs riscos. A María la torne boja i a la meua cap… Bé, l’hobby de Kenet és fer-me la vida impossible i el meu, aconseguir que perda els nervis. En el meu joc de seducció solament tinc una regla bàsica: els meus llavis estan prohibits. Crec que les besades tenen més valor i importància del que la majoria de la gent els dóna: són el reflex de l’ànima i no es poden fingir. Per açò jo solament li’ls /els hi done a qui considere especial. Té algun sentit? Marta Garzás ens ofereix una història que es llig amb la mateixa intensitat amb la qual la viuen els seus personatges.