La història de l’amor de dos joves en els anys cinquanta que pertanyen a mons no solament diferents, sinó contraris. I és, també, la història del retrobament entre els dos amants, en la tardor de 1984, durant una llarga nit en la qual s’endinsen en una torbadora i lúcida reflexió sobre els anys transcorreguts. Acompanyada per la seua tia Agnès, una viola i una maleta plena de records, Arcàdia torna a Barcelona en 1949. Filla de republicans exiliats a França, es refugia en la seua passió per la música per a sobreviure en l’ambient opressiu de la postguerra. Un dia coneix a Xavier, un prometedor estudiant de dret que prompte es convertirà en el centre de la seua vida. Amb tot poden i a tots s’enfronten per a portar avant la seua relació, fins que la personalitat lliure i rebel d’Arcàdia es converteix en un estigma social que segella les seues destinacions. Una novel·la evocadora i reflexiva a un temps, en la qual els sentiments s’entrecreuen amb les circumstàncies socials, i la vida mateixa respira amb una autenticitat extraordinària, alçant en cada paràgraf un cant a la veritat i a la llibertat.