Quan Tsukuru Tazaki era adolescent, s’asseia durant hores a les estacions per veure passar els trens. Ara, amb trenta-sis anys, és un enginyer que dissenya i construeix estacions de ferrocarril i que porta una vida tranquil·la, potser massa solitària. Quan coneix a Sara, una dona per la qual se sent atret, comença a plantejar-se qüestions que creia definitivament resoltes. Entre d’altres, un traumàtic episodi de la seva joventut: quan anava a la universitat, el que va ser el seu grup d’amics des de l’adolescència va tallar bruscament, sense donar explicacions, tota relació amb ell, i l’experiència va ser tan dolorosa que Tsukuru fins i tot va acariciar la idea del suïcidi. Ara, setze anys després, potser aconsegueixi esbrinar què va succeir exactament.